Flor

Plorava. Duia dies sencers plorant plena d’agonia.
Doncs plorava, plena de pena puix la flor seua moria.
Plorava, oh melancolia, plantares esperances en la terra
I amb mans sinistres l’assecares d’aquella.

Plorava. Llunes d’argent i Sols d’or les llàgrimes veien.
Doncs plorava, de nit, de dia la nostàlgia mossa feia.
Plorava, oh tristesa meua, esperances plantares a terra
I amb mans sinistres l’assecares d’aquella.

Oh, mala llavor negra!
Obscur el teu color com la teua ànima
Il•lusions a una dona estèril
Que a la terra li confia la seua maternitat
I la terra li escopí el fill amb temor!

Oh, mentider enganyós!
Aprofitant-te dels anhels d’una pobra dona
Sense terra erma que conrear
Sense home que llavor li done
Oh, que els deus no tinguen perdó dels maleïts!